Catalunya és un indret únic i privilegiat per a la pràctica de l'escalada. La riquesa del seu relleu la converteix en un lloc únic en el món, ple de roca vertical i desplomada, que fan d'aquestes terres un autèntic paradís pels amants de l'escalada. Els millors escaladors del món tenen la nació catalana com un indret obligat dins dels seus viatges, i fins i tot, més d'un dels millors 'lolos' internacionals ha establert el seu domicili a Catalunya per tal de tenir més properes totes les grans escoles d'escalada que ofereix el territori català.

Catalunya és un territori amb una gran diversitat geogràfica, amb uns 32.000 km2 de territori i una franja marítima d'uns 580 km. Les grans unitats de relleu són els Pirineus-Prepirineus, la Depressió Central o de l'Ebre i el Sistema Mediterrani Català, altres unitats de relleu importants són les planes litorals i la Serralada Transversal. Catalunya limita a l'est amb la Mediterrània, al nord amb França i Andorra, i a l'oest i al sud amb les comunitats autònomes d'Aragó i València.

El clima de Catalunya és de tipus mediterrani, amb moltes hores de sol, suau a l'hivern i calorós a l'estiu. Els Pirineus i les zones afins tenen clima d'alta muntanya, amb mínimes sota 0ºC, precipitacions anuals per damunt de 1.000 mm i neu abundant a l'hivern. A la costa, clima suau i temperat, amb temperatures que augmenten de nord a sud, inversament a la pluviositat. L'interior, allunyat de la mar, té un clima continental mediterrani, amb hiverns freds i estius molt calorosos.

Les escoles d'escalada més famoses del territori català són Montserrat (Barcelona), Siurana (Tarragona), Vilanova de Meià (Lleida) o Montgrony (Girona), per citar una escola famosa de cada província. Altres escoles d'escalada molt famoses són Camarasa, Sant Llorenç de Montgai, Santa Ana, Alòs de Balaguer, Òs de Balaguer, Santa Linya, Tartareu, Mont Roig, Montrebei, Cubells, Cavallers, Collegats, Escales, Viuet, Coll de Nargó, Perles o Tres Ponts a la província de Lleida; el Pedraforca, el Garraf, Gelida, Sant Llorenç de Munt o Sabassona a Barcelona; Mont-ral, la Mussara, Arbolí, Margalef, la Riba, Vilanova de Prades, els Cogullons, Montsant o Cornudella de Montsant a Tarragona; i Sadernes, Sollius, Corones, el Baell o l'Estartit a Girona. I encara podríem citar indrets on escalar durant moltes línies més.

A Catalunya es pot practicar l'escalada esportiva, segurament la que té un major nombre de practicants, l'escalada clàssica, amb una gran quantitat de vies històriques, l'escalada de bloc, que cada vegada té més zones dins del territori català, i fins i tot l'escalada en gel.

Actualment Catalunya té més de set milions d'habitants, Barcelona n'és la capital i una de les grans ciutats de la Mediterrània. Administrativament, es divideix en quatre províncies (Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona) i amb 41 comarques. Els símbols representatius i distintius propis de Catalunya són la bandera, l'himne nacional de Els Segadors, i la diada de l'Onze de Setembre. Els text de l'himne de Els Segadors és el següent:

 

Catalunya, triomfant,

tornarà a ser rica i plena!

Endarrera aquesta gent tan ufana i tan superba!

Bon cop de falç!

Bon cop de falç, defensors de la terra!

Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors!

Ara és hora d'estar alerta!

Per quan vingui un altre juny

esmolem ben bé les eines! (tornada)

Que tremoli l'enemic en veient la nostra ensenya: com fem caure espigues d'or, quan convé seguem cadenes! (tornada)

 

Catalunya és una Comunitat Autònoma que exerceix el seu autogovern d'acord amb la Constitució i amb l'Estatut d'autonomia de Catalunya, que és la seva norma institucional bàsica. La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern. El règim especial de la Val d'Aran reconeix a aquesta entitat territorial una personalitat jurídica pròpia i plena autonomia per complir les seves funcions, que es concreta en una organització institucional i administrativa específica. La institució de govern de l'Aran és el Conselh Generau. Aproximadament el 60% de la població de Catalunya viu a l'àrea metropolitana de Barcelona. Les zones més despoblades es troben a les comarques pirinenques. La taxa de natalitat l'any 2003 era de l'11,1% i la taxa de mortalitat del 9,1%. D'altra banda, la taxa de creixement natural (diferència entre naixements i defuncions) és del 2%. Pel que fa a la piràmide d'edats de la població catalana, el grup més nombrós és el que es comprèn en la franja d'edat dels 20 als 50. L'esperança de vida és d'uns 80 anys.